L’Horta també és rural! (Eixida al territori de desembre)

Aquest diumenge 15 de desembre vam fer una eixida una miqueta diferent a l’habitual. Ens acostàrem a alguns llocs de València i Alboraia vinculats a l’horta, la famosa Horta de València, per a explorar el que encara té de rural la principal àrea metropolitana valenciana. A més, el recorregut el vam fer de la manera més ecològica i saludable possible, amb bicicleta, pel que no ens va fer falta calcular la petjada de carboni de l’activitat en aquesta ocasió.

Vos deixem algunes imatges dels llocs visitats: Museu de l’Arròs (València), Sequer el Blanch (sequer de chufa recovertit en restaurant en Alboraria) i el Molí de Gamba (antic molí fariner d’Alboraria). Aprofitem per a agrair des d’ací l’amabilitat i gratuïtat de les persones (en especial a José Luis del Molí de Gamba i José Benlloch de Sequer lo Blanch) que ens van mostrar e il.lustrar sobre el valuós patrimoni etnològic que perviu, ja siga en forma de museu, de negoci o de propietat particular, en la històrica Horta de València, fins i tot en plena ciutat com el cas del Museu de l’Arròs.

Finalment, vos deixem ací el xicotet text preparatori de l’activitat que pot ser del vostre interés:

L’Horta de València és una comarca i un territori que no necessita presentació. Poetes àrabs, il·lustrats francesos, artistes holandesos… residents i viatgers de tot arreu del món l’han cantada i descrit, pintat i lloat les seues riqueses. Sense menysprear-ho, fugirem d’aqueix lloc comú per a centrar-nos en el que més ens atrau i interessa des de la perspectiva de Pobles Vius.

Ens acostarem a alguns espais musealitzats i certs paratges agraris on descobrir o revisitar el que encara perdura d’aquell mil·lenari paisatge de l’Horta que tan magistralment va universalitzar Blasco Ibáñez fa a penes un segle. Un lloc on fa poques dècades les cavalleries encara eren habituals en els camins rurals i on encara hui podem gaudir d’un excepcional paisatge agrícola (només comparable al Mediterrani amb altres quatre hortes urbanes històriques) a les mateixes portes de la tercera capital del país.
Coneixerem persones que conserven i guarden amb cura un valuós llegat familiar i unes altres que han sabut adaptar el mateix als nous temps per a fer econòmicament viable la conservació del patrimoni i l’activitat agrària, cosa gens fàcil en les actuals condicions del mercat de consum i dels canals de distribució.

En definitiva, serem testimonis del xoc de dos models d’habitar el territori, l’urbà i el rural, i del miracle que suposa que en el segle XXI encara perdure una bona mostra del paisatge i del patrimoni agrari tradicional en el si de la comarca més urbanitzada, industrialitzada i densament poblada del nostre territori.