Pobles Vius

Masovers del Penyagolosa, 2ª Part (novembre 2019)

Diumenge passat 17 de novembre un xicotet grup de participants habituals de les eixides de Pobles Vius ens acostàrem per segon any consecutiu al pintoresc poble de Xodos, comarca de l’Alcalaten.
La meteorologia no era tan dura com s’esperava i, excepte en alguns moments en què va refermar una mica més el vent, la tònica va ser la d’un esplèndid dia assolellat i de temperatura fresca però agradable.

La ruta a peu en aquesta ocasió va ser llarga, uns 14 km, encara que perfectament assequible per al grup. A més del sempre bell nucli de Xodos, vam poder gaudir de les magnífiques sendes que recorren els boscos de pins, carrasques i roures valencians de la vessant nord-est del massís del Penyagolosa, així com dels resistents masos -antics nuclis agraris dispersos al territori- com el de Gargant. A l’entorn d’aquest últim, sens dubte el més monumental, realitzem la parada principal i gaudim d’un entretingut pícnic. Durant aquest, a més de percebre el poc amigable que és el vent tardorenc que baixa del sempre tutelar Penyagolosa, vam poder contemplar l’impressionant monument que formen els quilomètrics marges de pedra en sec de l’extensa explotació agrària del mas. Un mas deshabitat pels humans, però que es manté viu gràcies l’activitat ramadera.

Els 800 m de desnivell acumulat de la ruta no va deixar tant el seu segell a les nostres cames com en les nostres retines, amb precioses estampes des dels 1.400 m d’altitud a l’entorn de la muntanya del Marinet i la Moleta de Gargant. Des d’allí, no solament albiràrem l’agrest entorn del Penyagolosa, sinó l’accidentada orografia de bona part de la província de Castelló amb els seus llargs corredors prelitorals que cap al nord es perden a la nostra vista, ja en terres catalanes, en la Serra del Montsià.

I a tot això, no podem deixar de nomenar la sorpresa del dia, la trobada amb l’entusiasta i amigable roder -en el bon sentit, és clar- Ernest Nabàs, periodista i polític nascut en la Vall d’Uixò que ens va fer de guia durant el primer tram de la ruta pel Camí dels Pelegrins de les Useres. Abans d’això, gaudírem d’un café i una llarga -encara que se’ns va fer curta- xerrameca sobre el seu magnífic llibre “Xodos: Memòria gràfica i xicotetes històries” i de les seues aventures arreu del món.

Ni les amenaçadores temptatives del vent del Penyagolosa ni la fina i inesperada pluja que ens va visitar al final de la ruta va acovardir al grup. Molt al contrari, uns preciosos arcs de Sant Martí van acolorir el final del dia i van suavitzar per moments aquestes muntanyenques i dures terres de l’Alcalatén i qui sap si va fer mossa en el que encara queda de dur en els nostres pertinaços cors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *