Activitat juny 2019: cap de setmana al Rincón de Ademuz

El passat dissabte 22 de juny ens vam acostar fins al Rincón de Ademuz un grup de nou persones procedents de València i Paterna per passar un cap de setmana recorreguent alguns dels pobles, llogarets i paratges naturals de l’entranyable Rincón.

Dissabte al matí, només entrar al Rincón per la part més meridional, el municipi de Casas Bajas, ens vam parar al Museu del Molí d’aquesta localitat, on l’alcalde d’aquest municipi, Domingo Antón, va fer d’amfitrió mostrant-nos aquest interessant espai museístic. Al seu interior encara es conserva l’antic molí fariner així com diferents eines relacionades amb el cultiu del blat i producció de farina. Després de la visita al museu, vam gaudir d’un tranquil dinar al costat del Túria o Río Blanco, com es conegut per aquestes terres. Per cert, el curs alt daquest riu, entre Casas Bajas i Chelva acaba de ser declarat, igual que el Cabriel, com a Reserva de la Biosfera, primers espais valencians en fer-se valedors d’aquesta protecció.

Després del dinar ens vam dirigir al nostre allotjament, la Casa del Metge de Castielfabib, on vam menjar per a després dirigir-nos a la localitat de El Cuervo (Terol), on comença una interessantíssima ruta pels estrets del Río Ebrón, de fresca i cristal·lina aigua. Més tard ens vam acostar al llogaret d’Arroyo Cerezo, el nucli de població més elevat de la Comunitat Valenciana, habitat en l’actualitat per menys d’una desena de persones. Després del sopar a la casa rural, vam poder gaudir d’un passeig nocturn per l’històric i monumental poble de Castielfabib.

Diumenge vam visitar el llogaret de Sesga, localitzat a la falda de la Serra de Tortajada, a gairebé 1.200 m, envoltat per un bonic paisatge rural que convida a pensar en com seria la vida diària en alçar-se cada matí envoltat per aquests aires i aromes de la muntanya i anar al llit envoltat per un cel estrellat i un silenci que tot l’ompli… en un lloc com aquest, acompanyat tan sols per quatre valents veïns. Sens dubte tot un repte. Un d’aquests veïns, el senyor Ramon, ens mostra el singular espai museístic que alberga la localitat: l’antic forn (en funcionament fins a 2003) i les velles barberia i escola, que van baixar la persiana molt abans (el llogaret va quedar ja pràcticament despoblat als anys 60).

Després de la visita a Sesga ens dirigírem cap a la Puebla de San Miguel, sens dubte la zona més agresta del Rincón, de fet tot el seu terme municipal a ser declarat Parc Natural el 2007. Entre els seus diversos valors naturals destaca per sobre de tots els boscos relictes de savina turífera, destacánt el situat al paratge de las Blancas, amb exemplars d’edat propera al mil·lenni. Però abans de visitar aquests autèntics monuments naturals, vam reposar forces a l’únic bar del municipi, el bar San Miguel, on el senyor Pedro ens va preparar una paella per als més clàssics i uns plats de carn d’orsa per als que, tot i la calor, vam preferir degustar la contundent gastronomia local, com és de llei en Llocs de rigor hivernal com es la Puebla. Si és el Racó una comarca molt especial per als que ens atrau i ens preocupa el medi rural, encara més ho és la Puebla de San Miguel (batejada fa anys per algun geògraf, si no ho havia estat ja per els pobletans, com el Rincón del Rincón). Probablement es tracte del municipi més aïllat de la regió valenciana, malgrat que per determinar això amb exactitud hauríem de mencionar els criteris en què ens basem per a mesurar aquest aïllament. No és ací on ho farem. En tenim prou amb recórrer les seues tortuoses carreteres (per cert, una satisfacció vore el bon estat en què acaben de deixar la comarcal que connecta amb Losilla), la distància mesurada en temps fins a la humil capital comarcal que es Ademuz o la dificultat per trobar senyals que faciliten el trajecte fins a la localitat.

La visita al Rincón ens ha deixat cansament a les cames, potser alguna seqüela als vehicles, alguna incomoditat, algun feliç imprevist, alguns no tan feliços i…  almenys al que escriu, una mica més de respecte i admiració pels habitants dels, els pobles i la comarca que hem visitat i pot ser una mica més de fam de pau i vida autèntica.