Activitat d’Acció Educativa: les Caves de la Bellida (octubre de 2019)
El passat divendres 4 d’octubre ens apropàrem al llogaret de Canales (Sacañet, Alto Palancia) per a realitzar la ruta de les Caves de la Bellida amb un grup de 41 estudiant@s i quatre professor@s del Col·legi Unió Musical de Llíria, Centre Integrat d’Ensenyaments Musicals (CIEM). Una magnífica meteorologia ens va permetre gaudir de l’emblemàtic paisatge cultural que formen les desenes de pous de neu repartits pels barrancs i vessants d’aquest paratge muntanyenc, a més de poder divisar bona part de l’orografia del nostre territori (des del Penyagolosa al nord fins al Montgò al sud, des de la Mar Mediterrànea a l’est fins les serralades més interiors a l’oest). Inclús vam poder albirar amb el prismàtics els carrers de Llíria des d’on unes hores abans havíem començat aquesta aventura serrana.
Un recorregut d’uns 4 km a peu va permetre als diferents grups de treball en que ens vam organitzar contemplar i prendre nota de diferents aspectes de la geografia de l’entorn i, sobre tot, de l’estat de conservació i la dimensió de les diferents caves.
Amb els diferents rols assignats (arquitect@, historiador@, geògraf@, dissenyador@ i admisitratiu/va-contable) i amb l’ajuda del material didàctic “Valorant el patrimoni local”, els membres de cada grup van dur a terme les seues tasques.
Aprofitàrem el camí de tornada per a calcular la petjada de carboni de l’activitat, amb un resultat d’emisions de CO2 per passatger de 1.19 kg. Serà necessari que cadascú dels participants plantem i cuidem durant un any al menys un exemplar d’espècies vegetals autóctones (dins d’una nòmina d’espècies arbòries i arbustives com per exemple les que planten al projecte Riqueza Natural de Cortes de Pallás) per tal de compensar la nostra petjada, sempre que aquests exemplars visquen almenys vint anys.
Potser siga més sensat pensar en un futur amb una mobilitat diferent, potser inspirant-nos en aquells valents i valentes que baixaven fins no fa tant -aproximadament un segle-, durant les nits d’estiu amb els seus propis peus i soles acompanyats pels seus rucs des de la Bellida fins Llíria per tal de dur la valuosa neu -feta gel- a les ciutats. Val a dir que aquesta no era la feina més dura, sinó les que es duien a terme durant els crus hiverns de la serra. Siga aquesta activitat un humil homenatge a totes aquelles persones que van espentar una part no poc important de la nostra història.