En una terra d’Art (activitat març 2022)
El passat 20 de març va tenir lloc la visita de Pobles Vius a l’aldea chelvana d’Ahíllas per conèixer i aprendre sobre vitivinicultura al celler Terra d’Art i d’art amb el reconegut escultor Paco Sainz. Va ser un dia nuvolós i fresc però prou agradable.
La nostra primera parada la realitzàrem a l’esmentat celler, els vins del qual són reconeguts per prestigioses revistes internacionals especialitzades en enologia. Això contrasta amb la senzillesa i humiltat, alhora que serietat i amabilitat amb què tant el propietari com l’enòleg del celler ens van conduir durant tota la visita. Així aprenguèrem sobre la climatologia i edafologia del lloc, sobre la gran varietat de raïms amb els quals elaboren els seus brous i sobre els diferents processos dins i fora del celler que són necessaris per obtenir un producte tan excel·lent. Com a colofó, vam poder gaudir d’un tast de tres dels vins que elaboren, un de blanc, un altre rosat i un negre, acompanyats en tot moment per embotits, formatge i pa, excel·lent final que fa la visita més recomanable encara.
Finalitzada la visita al celler, acudírem al taller de l’escultor d’origen basc Paco Sainz, assentat en aquesta aïllada aldea serrana des de fa un parell de dècades. Paco ens va compartir la seva història sense escatimar en detalls en les respostes a les nostres curioses preguntes. Ens va parlar de l’evolució de l’aldea, molt més animada anys enrere amb la presència de diversos artistes de set o vuit nacionalitats diferents. Pero sens dubte el més interessant va ser conèixer in situ la seva eclèctica obra i els detalls del seu procés creatiu. La varietat de materials, de formes i de significats de les seves creacions ens van deleitar a tots els presents, els quals no parèrem de realitzar pregunta rere pregunta, totes respostes amb gust i interès pel nostre protagonista.
L’hora del dinar va salvar a Paco del nostre assetjament i vam quedar convocats per a la trobada artística que se celebra a l’aldea aquest mateix mes, durant les pasqües i fins al dilluns 25.
Després d’acomiadar-nos de Paco menjàrem quelcom resseguits en l’acurat safareig del logaret per després dirigir-nos en direcció cap a Chelva fins al Pico del Remedio, on passejàrem i contemplàrem el paisatge una estona per donar per finalitzada aquesta agradable jornada de diumenge embolcallada de tradició, art i potser un fons d’anhel d’aquest silenci i aquesta pau que tant omple un lloc com Ahíllas.
De la mà de Yann aprofondim en coneixer la riquessa i posibilitats del món rural i qué de nosaltres es manifesta millor en ell. I sempre també ens fem concients dels entrebancs de viure i treballar en aquest mig.
Aprendí:
– que el vino guarda olores imprevisibles (¿de dónde le llegan?)
– que cada cepa mimada devuelve sabor a racimos;
– que el escultor se va haciendo, a base de cincelarse la piel en horas de soledad de radio y luz tardía;
– que toda obra que se guarda, aguarda;
– que las mañanas frescas calientan las mejillas, pero enfrían las orejas;
– que los encuentros calientan, y abrazos, abrasan;
– y que todo esto pasa mientras yo paso y paseo, y entre paso y paso y pienso ¿de dónde narices le llega el olor de cerezo a la vid? Y entonces despierto en que también la nariz se me enfria, tambien la nariz, no solo las orejas.
qué poético, precioso Pau!!