Activitat de febrer de 2019: Aigua, la riquesa autèntica

Texto en castellano / Text in English

El passat diumenge 10 febrer un grup de dèneu persones d’edat entre 6 i 72 anys procedents d’Almassora, Castelló, Meliana, Moncada, Museros, Paterna i València, vam visitar el bonic terme municipal de Bejís (i també una mica del de El Toro, a on pertany el caseriu de El Molinar). En aquesta ocasió donem la benvinguda al grup de Pobles Vius a nous i noves participants: Inma, Paqui, Elena, Jesús, Blas; Maria Elena i Amparo amb les seves respectives famílies i al senyor Mike, procedent de Dallas (Texas).

Vam començar la jornada a la plaça principal de Begís, amb un cafè al Bar Tren Pita, mentre altres van carregar embotit en la més que recomanable carnisseria Escavia. Des d’allà ens vam posar en marxa cap al nostre primer destí, els llogarets de les Arteas, per realitzar una bonica ruta a la recerca de l’aigua de la vida. De camí vam passar per l’històric Aqüeducte dels Arcs, declarat Monument Nacional, així com pel jaciment de ignitas (petjades de dinosaures, arcosaures en aquest cas) triàsiques de la Badina. En Arteas de Abajo vam poder admirar l’arquitectura de la pedra seca com si es tractés d’un museu a l’aire lliure o una petita Vilafamés. En aquesta petita localitat, construïda gairebé íntegrament amb el material disponible en l’entorn immediat, la vermella arenisca coneguda com rodeno, va començar la nostra recerca de l’origen d’aquesta aigua que corre pel Riu Canals per tributar pocs quilòmetres riu avall en el Palància, just en el paratge on s’assenta el bejiser llogaret de Rius de Baix. Després de passar per l’ermita de Sant Joan (s. XIII-XIV) i la plaça de l’Era, vam arribar a la font i el safareig, el qual conserva la seva tipologia serrana tradicional amb el sostre construït a base de canyís i bigues de fusta. La Font del Gamellón proveeix als llogarets de les Arteas d’una aigua de gran qualitat, molt similar a la de la Font dels Cloticos. Vam abandonar el llogaret de Arteas de Abajo camí de la de Arriba a través d’una senda de pas tradicional, seguint les indicacions del senyor Miquel, un autèntic artista local.

Ja en les Arteas de Arriba vam tenir la sort de comptar amb el testimoni de Josep Lluís, el qual ens va posar al dia del moviment ciutadà que ha aconseguit frenar el projecte d’explotació minera de la zona i, qui sap, si un futur macroabocador que es porta temps gestant des de l’àrea metropolitana de València i que sembla posar la seva mirada en els despoblats, barats i electoralment poc significatius paratges de les comarques de l’interior. Enhorabona per la vostra lluita i llarga vida al paisatge begisà.

Després de deixar el llogaret de Arteas de Arriba vam passar per algun navajo, petites llacunes d’origen endorreic que tradicionalment han estat utilitzades a manera de abeurador per al bestiar i que actualment compleixen una funció ecològica significativa com a refugi de diverses espècies d’amfibis. Més endavant vam veure un altre navajo al costat del camí, però abans vam parar a la Font-abeurador del Gamellón. Allà vam poder vore com l’aigua, després de filtrar i acumular-se a través de la litologia calcària (dolomies i margues en aquest cas), aflora en arribar als estrats argilosos, impermeables. Aquesta font al costat d’altres com les del Colmenar, Matías o la Griba, alimenten petits barrancs que aflueixen al Riu Canals per tributar per la seva marge dreta al Palància. Just abans del dinar al Càmping els Cloticos, vam visitar, gairebé per error, les precioses formacions tobáceas (o potser són travertins, confesse aquí el meu analfabetisme geològic) que hi ha al llit del Palància, a l’altura de la Font dels Cloticos. A aquesta generosa font, origen de la famosa Aigua de Bejís, generadora de bona part de la riquesa econòmica i ocupació local des de fa dècades, tornaríem al final de la jornada per omplir algunes garrafes i portar-nos una miqueta d’aquesta puresa de les terres de l’interior cap a les nostres castigades hortes litorals.

Després de dinar ens vam acostar al proper caseriu de El Molinar, petita pedania del municipi de El Toro, situada just al marge esquerre del riu Palància. Allà ens vam donar un temps per passejar i gaudir del silenci d’aquest petit racó ple d’encant per a després, reunits tots en l’era que fa de plaça de la localitat, compartir i fer balanç del que s’ha vist i viscut durant la jornada.

Agraïm sincerament l’ajuda d’Inma Lázaro, que ens va acompanyar com a guia local, al seu marit Néstor per compartir taula i estovalles i amenitzar la sobretaula, al senyor Miguel per ensenyar-nos el bon camí en les Arteas, a Josep Lluís per la seva aportació, al personal del restaurant del càmping de Los Cloticos, especialment a Yolanda, pel bon servei que ens van dispensar, així com al personal de la carnisseria Escavia i el bar Tren Pita que van donar bona mostra de l’acollidor caràcter begisà.

TESTIMONIS DELS PARTICIPANTS

Jo em quede amb la força que m’arriba del fluir de l’aigua i la calma que brolla en mi en escoltar el seua fluir. En aquesta eixida, ressalte la presència de Juan Antonio en mi, la seua presència en el silenci, en el camí recorregut en silenci. -Amparo-

El que fa que el viatge de senderisme sigua excel·lent és, sobretot, la Mare Naturalesa, que revela molts dels seus secrets, formes i colors que es despleguen davant els nostres ulls curiosos i famolencs per veure la bellesa. Amb quina freqüència, en la nostra vida diària simplement passem per “tresors” de la natura sense veure’ls, ja sigui una flor silvestre que s’enorgulleix en aixecar els seus pètals de la mala herba; o un escenari més gran on la llum i les ombres afegeixen un nou significat i, sovint, una dimensió celestial a aquest paisatge que, a primera vista, a aquest ull inconscient semblés pla, sense ànima … I això va ser el que ahir , tot i el cel ennuvolat, vam poder descobrir durant la nostra caminada aventurera en Begís. Però la segona part d’una gran experiència de senderisme és la companyia d’amics amb qui compartim el dia. Gràcies a tots, amb l’esperança que en les fotografies que us envie trobem alguna cosa que romana més profunda en la nostra memòria. Ens veiem la propera vegada. –George-

Programa de la actividad de febero. castellano

Enllaços:

Historia de l’Aigua de Begís
Historia y prehistoria de Begís