L’Alt Palància, una comarca “quasi perfecta”
En dir quasi perfecta, per descomptat no ens estem referint a que sigua un territori exempt de problemes, on la vida discorre de manera idíl·lica per als seus habitants i l’entorn que els envolta. Ens referim a que l’Alt Palància és un clar exemple de comarca natural que compta a més amb una forta consciència comarcal als seus pobles. Això no vol dir que estigua socialment i política cohesionada del tot, ni que no hi haja alguns municipis de difícil adscripció comarcal (entre l’Alt Palància i l’Alt Millars).
En aquesta xarrada ens acostem a l’emblemàtica comarca castelloneca de l’Alt Palància, pas històric entre els regnes de València i Aragó. A mig camí entre les dues entitats històric-polítiques, la comarca es troba fortament influenciada per la cultura aragonesa i pel dinamisme socioeconòmic de la propera Àrea Metropolitana de València.
La conca hidrogràfica del riu Palància, els parcs naturals de la Serra Calderona i Serra d’Espadà, la forta capitalitat que exerceix Sogorb, els vincles amb la comarca germana del Camp de Morvedre, el canvi de model econòmic de les últimes dècades, la influència de l’Autovia Mudèjar sobre els municipis que travessa o la situació crítica dels pobles més allunyats de la mateixa són alguns dels temes que ens ajuden a comprendre la idiosincràsia, la situació actual i les perspectives de futur d’aquesta important comarca de l’interior valencià.
Per a fer la xarrada el més visual i didàctica possible ens servim de diferents recursos gràfics, estadístics, cartogràfics i audiovisuals. Donat l’enfocament que tenen totes les activitats del projecte Pobles Vius, com a ferramenta per a la divulgació i la promoció dels pobles i comarques valencianes en risc de despoblació, tractem de fer partícips a tots els alumnes mitjançant l’aportació dels seus propis coneixements i experiències, així com despertar el seu interés i la seua motivació per a acostar-se a conéixer els espais rurals més pròxims a la seua ciutat de residència.